ja estem a perú!

jelou als nens, a les nenes, a les mares, i a tota la resta!

per fi estem a perú, tot s'ha de dir, amb el cul en forma quadrada després de tantes hores de bus, però ja hem arribat. després de creuar la frontera (que podria ser la que hi ha tàrrega durant el mercat del dilluns, és a dir, un merder de tendetes amb gent venent de tot i avassalant-nos), vam fer cap a máncora.

el poblet no és que sigui res de l'altre món, però almenys té mar i aixó si dóna una mica de vida. ens hem instal.lat en un lloc per a artesans, una mica cutre s'ha de dir, però que hi farem, hi ha el que hi ha, i qui és queixi que torni a casa. aquí us pengem unes quantes fotos de la gran urbe que us intentava explicar .... i us passo a la clareta per a què us expliqui un parell de relats que té pendents de compartir amb vosaltres.

que bonito es el amor ....

the real jahman (molt despentitat pel vent!) ....

per a què desprès diguin de la "siesta d'espanya" ...

no comments ....

el càctus san pedro ...... perdò, em diu la clareta que no ho és! doncs un càctus qualsevol ...

eiiiiiiiiii, torno a ser jo que la clareta no vol escriure .... nomès té pardalets al cap (de cambrils, que són molt especials, clar!). aixi que anem a pams, coses que ens han passat ultimament:

1. afeitada al bus: no ho entengueu en el sentit literal, perquè jo ja m'havia afeitat abans de pujar al bus, però el tema és que ens vam adormir i ens van afeitar gratis. la meva afeitada va incloure el meu (ex) telèfon mòbil i una navalla d'un euro comprada als paquis del raval. a la clara, que també anava depilada de cames, li van afeitar la bossa sencera: càmera de fotos, diari amb les totes les cartes d'amor, i un seguit de coses que no sap ni ella ben bé.

2. de perdidos al rio: resulta que estàvem a la habitació de l'hotel a trujillo, i mentre jo intentava fer una bacaina per recuperar-m de la pèrdua del mòbil ( i la navalla clar!), la srta i el seu GPS van decidir sortir a donar un tomb per la ciutat. però el gps que portava era europeu, i aqui no funciona. aixi que simplement, va montar un merder d'aquells q fan història. a partir d'ara, crec que la policia de trujillo la farà filla adoptiva, ja els coneix a tots!!!! i mentrestant, jo preocupat i patint com un de les dues mares aqui presents, no sabia ben bé que fer. per sort, unes 5h després de marxar, la srta rastawoman va decidir tornar i acbar amb el meu (i el seu) patiment .... una bona experiència per explicar però us puc certificar, que NO TORNARÀ a SORTIR SOLA MAI MES!!!!

cuideu-vos molt i com sempre, força al canut i vigileu canalla, que esteu en un país ben complicat.