domingo, febrero 11, 2007

el desert mexicà a real de 14

ja sé que portava uns quants dies sense escriure, però la veritat tenia un bon motiu. he estat uns quants dies a la part del desert pròxima al poble de real de 14. i com us podeu imaginar, al desert ni internet, ni telèfons ni cap medi de comunicació. aquí us passo la primera foto del poble:



una vegada a real de 14 , vaig conèixer uns italians i entre tots ens vam llogar un monovolum chrysler voyager, i a donar tombs per aquests mons de deu. aquest és un petit poble al mig del no res i on només pot arribar-hi amb 4x4. fa un munt d'anys havia estat famós per tenir unes mines de tot tipus de minerals, però una vegada es van acabar els minerals, aixó s'ha quedat penjat de la mà de déu.


aquests nois italians coneixien un altre italià que porta més de trenta anys vivint allà, així que ell ens va fer de guía per visitar les zones indígenes on viuen el poblat huichol. aquesta gent viuen al mateix segle que nosaltres, però vaja, podrien perfectament viure al segle XVI, per posar un exemple.

aquí les temperatures són extremes, molta calor durant el dia i un fred espectacular durant la nit. i com som gent aventutera, vam anar a passar una nit al desert, al costat de 30 milions de tipus de càctus diferents i amb el coyote bramant per allà al costat. de veritat que impressiona una mica passar la nit allà. una senyora d'un poblet a prop ens va portar el sopar i sota un arbre i amb el foc a terra, vam passar la nit.


una de les coses més espectaculars que he pogut veure fins ara ha estat la posta de sol (els habituals al meu blog ja sabeu que en tinc debilitat). no crec que les fotos que us posarè ho puguin explicar completament, però almenys us fareu una idea.

i una altra, si cap, més espectacular encara:

ara ja estic de cami cap a la ciutat de guadalajara, la tercera més gran del país i situada al oest de mèxic. vaig conèixer una gent de madrid que estudia allà, així que els hio farè una visita. i si les coses van com han d'anar, el 24 de febrer intentarè volar cap a venezuela per a trobar-me amb la meva estima germaneta petita anna. cuideu-vos molt tots familia!

2 Comments:

Anonymous Anónimo said...

vaya vaya! ja era hora nen!que ens tenies a tots pendents d'un fil...ja és raro k la teresa no hagi dit res...clar! tants dies sense dir res...jwà! no cal k torni a medir el grau d'enveja que em provoques ara mateix...bueno ara una mica més!ja saps la meva debilitat pels cactus..!ha de ser genial passar una nit aixi i empalmar-la amb la sortida del sol..fotos!fotos!més fotos!jejej!!
i el peta i la judith??encara volten per aquí o no??
bueno m'alegra tornar-te a llegir i veure que penses amb els pringats que estem per aquí..!
records i petons de totes les nostres parts!
anGLEsolacaMBRilstàRRegarEUsbaRNa...
AUPALi!!!

9:43 a. m.  
Blogger david said...

mare, mare, t'haurè de posar falta per no ser la primera en escriure als comentaris eh, jaaaaaaaaaaaaa!

per una vegada la clareta ragganglesolina (de moment!) s'ha anticipat, aiiiii aquesta joventut.

jo estic pel poble de aguascalientes, i no us penseu q aquí la gent és una catxonda, eh? nomès es que tenen unes aigües termals que diuen q valen la pena. ara q ho recordo, vaig perdre el banyador, així que tinc dues opcions: anar-hi i banyar-me en pilota picada o comprar-me un banyador. mamaaaaaaaaaaaaaa, que faig? jeeeeeeeeeeeeeeeee!

records, petons i més per a tots!!!!

7:04 p. m.  

Publicar un comentario

<< Home