foto zapping (capitol 4)

a continuacio un nou capitol de foto zapping, que disfrutin del espectacle!

aqui podeu veure els dos expedicionaris catalans celebrant la arribada a una fantastica platja del pacific de el salvador.

teti, estic segur que el personatge que veuras a la seguent foto no et deixa indeferent. la pregunta obligada es, PERQUE?

tot i que ja ho heu vist en capitols anteriors, no deixa d'impressionar-me el crater del volca telica, a nicaragua.

aprofitant la (molt esperada per algunes) parada nadalenca del futbol, dir-vos que aqui la gent es molt del barsa, i tant amor li tenen que aixi pinten els autobusos.

i per acabar el capitol d'avui, i com no podia ser d'altra manera, aqui teniu una de les meves debilitats: una posta de sol a la ciutat de leon, nicaragua.

molt bones festes a tots!

molts bons dies a tothom!

despres de nadal i sant esteve, ja esteu recuperats de tants excessos gastronomics? com es prepara la festa de cap d'any? molta farra i xerinola? segur que aneu tots una mica estressats buscant regals per les vostres xurris (segur que elles no han de correr tant que ja ho tenen planificat des de fa moltes setmanes, je!).

jo continuo pudulant per la ciutat d'antigua, sense fer gran cosa espectacular. ahir vaig veure un parell de pel-licules (amores perros, i cube) i per la nit vam sortir a donar un tomb amb la gent que estem a l'alberg. espero no sembrar mes enveja, pero a l'habitacio estic d'allo ben acompayat: dues finlandeses (ohhhhhhh!), una holandesa (ohhhhhh, ohhhhh!), una canadenca (ohh!) i un america (uhhhhhhhhhhhhh!). que mes es pot demanar?

a alguns ja us ho he comentat, pero com no ho he fet a tothom, aqui us vull donar una primicia: el raggattacksoundsystem fara la seva primera presencia internacional la nit de cap d'any a antigua, guatemala!!!!! doncs si, amics i amigues, organitzen una festa en una casa gran on nomes hi han les quatre parets, i juntament amb un altre dj de guatemala, farem una sessio a quatre mans durant la revetlla d'any nou!

tinc moltes ganes de veure com va el fiestuki, pero tot i les ganes, no se si podre punxar sense veure la tropa de raggatanguer@s a primera fila ..... clareta, joan pau, jose, teti & cia, xals, US TROBARE A FALTARRRRRRRRRRRRRRR! sigui com sigui, sabeu que d'alguna manera, vosaltres tambe estareu en aquesta festa. sera una mica extrany al principi pero ja us explicare que tal, d'acord?

doncs res mes per ara familia, el senyor rodamon va a donar mes voltes per la ciutat, que m'han parlat molt be d'un restaurant tipic que suposadament ha de ser una passada .... cuideu-vos molt, molt bona festa de cap d'any i espero que m'expliqueu que tal us ha anat.

fins aviat!!!!

san pedro de la laguna, un lloc ben peculiar

despres d'explicar-vos les meves penuries economiques dels ultims dies, us donare detalls d'ell lloc on he estat sobrevisquent. imagineu un gran llac, que esta situat en un antic crater volcanic, i al voltant del llac, 3 volcans alts com 3 sant paus de mes de 3500m (ara que estem en dates nadalenques, almenys parlem dels sants).

aquest poble es com un oasis en el desert. imagineu un lloc on cadascu pot fer el que li vingui de gust, la musica a tota castanya, la gent local indigenes amb els seus vestits i el seu propi idioma, i un munt de turistes completament arruinats celebrant el nadal junts. san pedro de la laguna es com si estes en un altre pais, podria haver-hi la tercera guerra mundial i alla no ho sabrien.
es tant increible, que ni jo mateix se ni els dies que hi he estat ni el que fet, simplement et relaxes i deixes passar el temps.

aqui teniu una primera foto del llac atilan.

aixi que tot i pertanyer a guatemala, es aquesta zona del pais la gent es realment indigena. ells tenen la seva propia llengua, i vesteixen vestits tradicionals. aqui us passo el model masculi i femeni per a que us feu una millor idea.

un nadal atipic

ja fa uns dies que no donava senyals de vida, aixi que encara que vagi tard, l'explorador de les terres americanes us desitja uns bones festes (he de reconeixer que m'estic rient, je!). segur que molts us pregunteu que quines farres m'haure pegat aquests dies, per no tenir ni temps d'escriure al meu blog ...... aixi que abans que comenceu a malpensar, us fare una (convincent) explicacio.

com a persona il.luminada que soc, vaig decidir anar amb al poble de san pedro de la laguna, tocant al llac atilan. no tenia molts diners, aixi que vaig pensar treure pasta quan estes alla. i sorpresaaaaaaaaaaaaa, els bancs de guatemala s'havien quedat sense bitllets (increible pero cert). aixi que aqui veient el jahman, en plenes dates de gastar en regals, destrosses gastronomiques, tenia uns 40euros a la butxaca.

podria dir que he fet la meva abstinencia particular, ja que ha hagut de passar amb uns 7 euros al dia, i amb aquest pressupost no es pot arribar gaire lluny. aqui us donare mes detalls de les meves despeses dels ultims 5 dies.

* qualsevol semblanca amb l'anunci de la targeta mastercard es pura coincidencia *

dormir: 2euro
esmorzar: 1euro
dinar: 1.5euro
sopar: 2euro
tabac i altres: 0.5euro

siiiiiiiiiiii, companys, siiiiiiiiiii, ni pasta tenia per escriure el blog!!!! aixi que per una vegada, jo us he tingut una mica d'enveja de totes les coses que heu menjat aquests dies. per sort, la situacio s'ha arreglat avui, i tot i que nomes he pogut treure 150e, en tinc per uns dies. visca els bancs de guatemala!

raro, raro, raroooooooooooooo!

hi han dies bons i dolents, pitjors i millors, pero el d'avui ha estat simplement extrany. resulta que ahir a la nit vam sortir una mica per la ciutat d'antigua, i alla vaig estar amb molta gent de la que estem a l'alberg. amb aquestes vaig coneixer una noia de guatemala, que em va comentar que d'endema (es a dir, avui) anava amb el seu cotxe cap als poblets del llac atilan (que es on em dirigeixo ara mateix). aixi que parlant parlant, vam quedar que podiem anar-hi junts amb el seu cotxe. fins aqui, normal oi?

aquest mati despres de llevar-me, he esmorzat i m'he preparat la bossa per marxar. havia quedat amb ella al mati, aixi que quan la trobo la veig plorant i amb cara de por. he estat parlant amb ella i m'ha comentat que estava rodejada de dimonis, que els havia vist per alla on estava i tal. us asseguro que s'ho estava passant fatal, i jo, flipant.

aixi que despres d'intentar-la tranquilitzar per una estona, he pensat que potser no era la millor idea aixo de marxar amb ella, i a mes, amb ella conduint. m'ha costat dir-li, o millor dir, fer-li entendre, pero al final ho he aconseguit. en tres paraules, RARO, RARO, RAROOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!

despres que ella marxes a casa seva, jo he tornat a l'alberg i com ja m'havia acomiadat de la gent, tots han flipat una mica. he fet temps per anar a dinar i per veure si tenia la oportunitat de veure el partit del ronaldinho samba team. pero he recorregut bars i bars, i res de res, no el posaven enlloc. despres de donar molts tombs per la ciutat, he acabat trobant una tenda d'electrodomestics on l'estaven veient. aixi que aqui em teniu, enmig de molts clients fent les seves compres de nadal, mirant el partit com podia.

ha vingut un senyor amb pinta de tenir calers, i per sorpresa meva, s'ha comprat la tele des d'on estava veient el partit !!!!!! cada minut que passava ho trobava tot mes extrany .... aixi que al final he vist la segona part sentat sobre una rentadora al seu magatzem.

aixi que ja podeu veure que no nomes passen coses extranyes per les nostres terres, aqui tenim fenomens paranormals. acabare de deixar passar el dia, i a veure si dema puc agafar un bus que no porti esperits malignes incorporats de serie. bona nit i perdoneu el rotllo, pero entre tot plegat, ha estat un dia ni millor ni pitjor, diferent!

foto zapping (capitol 3)

els medis de transport d'aquest pais no deixen de sorprendrem ...... almenys, ningu podra dir que no son comodes!!!!

ja que els politics son com son, sempre s'agraeix que tinguin sentit del humor. despres de veure la seguent foto, algu s'imagina el lema del pp per les properes eleccions? 'CON LO FEO QUE SOY, VOTA RAJOY'!!!!

ja sabeu que estic enganxat a les postes de sol, aixi que aqui en va una altra.

pujada al volca pacaya a antigua, guatemala

aixi que per celebrar que ens hem convertit en uns jahmans muntanyers, va tocar pujar el volca pacaya. hem de reconeixer que aquest no era tant trencacament com els altres que hem pujat fins ara, pero tenia la pecularietat que vam pujar de tarda nit i vam poder veure part de la lava que escup el volca.

tot i que no es pot veure gaire be, aqui podeu veure com era la lava que estava sota de les roques volcaniques.

i ja per acabar, aqui podeu veure la ciutat colonial d'antigua. a part de la ciutat, sorpren veure molta gent amb vestiments indigines, tot i que es una ciutat molt orientada al turista i per tant cara, aixi que els constrastos son importants.

ens agradi o no, les coses no poden durar per sempre. i es aqui a la ciutat de antigua, guatemala, on s'acaba una part del meu viatge per aquestes terres centre i sud americanes: ha arribat la hora de marxar per en teti. despres de quasi un mes junts, arriba l'hora on es separen els camins. a hores d'ara, en teti ja deu estar a la bonica i allonyara catalunya, mentre jo segueixo per aqui. teti, et trobare a faltarrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr! i tot i que no cal dir-ho, m'ho he passat de puta mare tots aquests dies, espero que tu tambe, jeeeeeeeeee! proxima parada?

una platja impressionant del salvador

que es el millor que es pot fer despres de trencar-te les cames pujant muntanyes? si has pensat que la resposta es descansar en una platja plena de cocoteros, felicitats perque es la resposta correcta!

aixi que pel mati vam deixar el tranquil poble de juayua per dirigir-nos cap a una de les platges del pacific al nord del salvador. el desti era el poble de barra de santiago, un lloc terriblement bonic, amb la peculiaritat de estar envoltada per la magnitut de l'ocea pacific per un costat i un riu a l'altre. millor veieu una foto i us feu una millor idea. aqui podeu veure la costa de l'ocea pacific.

i per l'altre costat del poble, el riu.

pero si hi ha una cosa que realment impressiona de les platges del pacific, aixo es sense cap mena de dubte les postes de sol. aixi que despres de banyar-nos i fer una mica de futbol samba a la platja, vam preparar les nostres camares ...... i el resultat va ser el seguent.

i ja per acabar de sembrar la enveja col.lectiva, us passo unes quantes fotos mes ...... no us perdeu la del robert redfort del bages (estas divino, pibeeeeeeeeeeeeeee!).

la ruta de cafe (el salvador)

per a tots els que sou realment cafeters, no us heu preguntat mai com es la planta que produiex aquest be tant apreciat? despres d'una altra ruta per les muntanyes cafeteres del salvador, per fi us puc treure de dubtes. aqui podeu veure com es la planta, i explicar-vos que quan el fruit esta vermell, es que ja es pot recollir.

aixi que una vegada presentada la planta, us fare cinc centims de la excursio que vam fer amb en teti, l'ivan (un fitxatge de terres valencianes que hem fet) i en cesar, el propietari del hotel que hem estat allotjats al poblet de juayua. aqui podeu veure als cinc expedicionaris (compant en gos d'en cesar) de l'excursio.

aixi que despres de unes quantes hores de caminada per aquestes muntanyes, la excursio acabava en una especie de llac d'aigues termals on les vistes eren simplement espectaculars. es espectacular veure't rodejat de volcans!!!

aixi que despres de cremar tantes energies, vam celebrar una festa gastronomica on no va faltar ni el pa amb tomaquet, ni la truita de patates, ni el vi. aixi que cesar, i janne (la seva novia danesa), moltissimes gracies per la vostra hospitalitat, vam estar com a casa!

i aqui podeu veure veure al polifacetic david, preparant la mega truita amb patates (que per cert, va quedar bonissima!)

foto zapping (capítol 2)

segur que més d'un no es creu aixó de que estem pujant muntanyes, així que per eliminar qualsevol tipus de dubte, aquí us passo una foto on es pot certificar que si ens estem passant a la bona vida (només cal veure fins on m'arriba l'aigua als pantalons).

´

així que entre tanta caminata, evidentment el cos necessita descansar. així que observeu detalladament (i si us plau, no malpenseu), la posició en la que en teti estava fent una migdiada tot fa una estona. teti, en què estaves sommiant?

la història que us explicarè a continuació és completament real. el tema és que ahir em vaig enganxar els pantalons a una taula, i van quedar força perjudicats. així que vam estar buscant algun lloc per a què ens ho arreglessin. una vegada el vam trobar, i com portàvem els pantalons posats i sense cap altres de reserva, no vam tenir altra alternativa que deixar-los a la senyora.

fins aquí tot correcte, tot i què queda el detall que vam haver de tornar a l'hotel en el que vulgarment es diu"paños menores". aquí podeu veure el meu primer striptease en terres del salvador (si us plau, poca broma que la foto ja parla per si sola). ahhhhhhhhh, i prohibit qualsevol comentari relatiu a tamanys relatius! no puc oblidar-me de dir que en teti també anava en calçotets, així que imagineu la imatge de veure dos turistes pel carrer, els dos amb poca roba, i un tirant una foto a l'altre. sense comentaris, please!

fotos del volcà telica, león, nicaragua

de volcà a volcà, i tiro porque me toca!

serà culpa dels mosquits que m'han picat, de les moltes hores de bus, però sense motiu aparent m'ha agafat per pujar volcans (com aquell que va a la platja a relaxar-se). no em pregunteu d'on m'ha vingut, perquè ni jo mateix ho sé (pare, serà la teva culpa per introduïr-me al món dels boletaires?).

la última víctima ha estat el volcà telica, a uns quants quilòmetres de la ciutat de león (nicaragua). aquest és un volcà actiu, així que ja us podeu imaginar la pujada d'adrenalina que representa!!!!. aquí teniu una primera foto del que es veia abans de començar la caminada, i fixeu-vos amb la fumarada que treu.

la pujada ha estat força cansada, sobretot perquè la temperatura estava rondant els 30ºC, així que no cal dir que hem suat com a pollastres. després d'unes quantes (i llargues) hores de pujada i milers de gotes de suor perdudes pel camí, la vista del volcà era la següent.

a mesura que ens anàvem apropant al volcà, la emoció de veure la naturalesa en el seu estat més pur ens feia augmentar el ritme de l'ascenció. una vegada a dalt, a part de la gran quantita de fum que hi havia, el que més impactava era el soroll que desprenia el volcà. no sabria definir-ho en una paraula, però podríem dir-ho com salvatge.

i aquí podeu veure la parella d'escalador segarrobagencs, dient la típica frase utilitzada en aquests casos: "hem fet el cim!".

foto zapping

aquesta és la cara que feiem el duet d'escaladors segarrabagencs després de les set hores de pujada i baixada al volcà maderas.

a falta de bellesa, millor que no surti la cara ...

la foto que veureua continuació és la d´un REAL JAHMAN que em vaig trobar rondant per terres de guatemala. qualsevol paregut amb alguna cara coneguda és pura coincidència, ja que aquest és un REAL REAL REAL jahman! atenció que estem parlant del que surt a davant de la foto, no del que surt darrera, que aquest no era un REAL JAMAN, sinó un infiltrat.

gracies als coneixements d'economia d'en teti, m'ha convencut a invertir en un negoció que sembla donarà tants benificis, que aviat podrem retirar-nos i jubilar-nos a la vegada. el venedor s'ha negat en rotund a la venta d'aquest gran negoci, aixi que ens hem vist obligats a realitzar una OPA hostil. només estem pendents que el govern no ens posi cap mena d'obstacle. necessitem més accionistes, algun voluntari?

to be continued .....

el gran pacífic

passen els dies, les hores de bus en camins de carro augmenten, i per fi podem dir que hem pogut tocar l'aigüa del gran oceà pacífic. avui hem deixat enrera la bonica illa de ometepe, i hem donat la benvinguda al poble de "san juan del sur". aquests poblet és lloc de peregrinació del surfers, així que després de les aventures fallides del kayak i el muntanyisme, ens disposem a provar sort en aquesta nova modalitat.

només arribar a san juan, en teti ha activat el seu GPS/detector de bons restaurants (per a qui no ho sàpigui, el xicot és de bon pal.ladar!), així que hem dinat una mica de peix i pasta (per recuperar-nos de les seqüeles de la ascenció al volcà, que encara duren).

aquí podeu veure el perfil del crack (sense el GPS perquè després de dinar, l'ha deixat a la habitació):

després hem estat caminant una bona estona per la platja, i encara que em sàpigui malament dir-ho, feia una calor important i el sol picava de valent!). així que ja us podem oferir en rigurosa primícia, les primeres fotos de la posta de sol des del pacífic.

per avui tanquem el xiringuito, que anirem cap al hotel (¿?) per dutxar-vos que crec que avui toca una bona mariscada per sopar ... un dia és un dia!

una abraçada a tots des de nicaragua!!!!!!!!!!!!!!

muntanyisme a la illa de ometepe, nicaragua

despres de molts quilometres i mes hores de bus, per fi hem arribat a la illa de ometepe, situada al mig del llac de nicaragua. la primera sensacio al veure la illa des de terra es espectacular, ja que es poden veure dos grans muntanyes. la pecularietat es que aquestes dues muntanyes son dos volcans, un d'ells encara actiu.

aqui teniu una foto del volca:

el mes destacable es que veient l'exit que vam tenir com a mariners, hem decidit fer un canvi i ens hem reorientat cap al muntanyisme. aixi que avui ens hem posat "manos a la obra" i hem tingut la gran ocurrencia de pujar l'altre volca, el maderas.

despres de 4 hores de pujada salvatge (per dir-ho d'alguna manera), i unes altres 3 de baixada, moltes ampolles als peus i dolors per tot el cos, ja estem segurs que el tema de la muntanya tampoc es el nostre fort. estem lo que es diu literalment trinxats: agulletes a les cames, el gemels, els genolls, tormells i fins i tot el dni! no us penseu pas que ha estat una pujada normal .... semblavem l'indiana jones de les terres de seca!

el desnivell total ha estat de 1350 metres de pujada, i els mateixos de baixada. mes que una excursio a la muntanya, ha estat un suicidi. jo, en david, he tingut fins a 5 calambres al gemel de la cama dreta, i en teti sembla de la tercera edat amb un dolor a la ingle quetecagas! vaja, que definitivament deixem el tema del muntanyisme. no se quin sera el nostre proxim objectiu, pero de moment el tema mari i la muntanya queden descartats. crec que a partir d'ara ens dedicarem a la dificil missio de dominar el moviment de les hamaques, a veure si per fi fem fira.

aqui teniu la foto del llac que hi ha sobre el cràter:

i per acabar, una gran posta de sol des de la bonica illa de ometepe:

molts records a tots familia!