de volcà a volcà, i tiro porque me toca!

serà culpa dels mosquits que m'han picat, de les moltes hores de bus, però sense motiu aparent m'ha agafat per pujar volcans (com aquell que va a la platja a relaxar-se). no em pregunteu d'on m'ha vingut, perquè ni jo mateix ho sé (pare, serà la teva culpa per introduïr-me al món dels boletaires?).

la última víctima ha estat el volcà telica, a uns quants quilòmetres de la ciutat de león (nicaragua). aquest és un volcà actiu, així que ja us podeu imaginar la pujada d'adrenalina que representa!!!!. aquí teniu una primera foto del que es veia abans de començar la caminada, i fixeu-vos amb la fumarada que treu.

la pujada ha estat força cansada, sobretot perquè la temperatura estava rondant els 30ºC, així que no cal dir que hem suat com a pollastres. després d'unes quantes (i llargues) hores de pujada i milers de gotes de suor perdudes pel camí, la vista del volcà era la següent.

a mesura que ens anàvem apropant al volcà, la emoció de veure la naturalesa en el seu estat més pur ens feia augmentar el ritme de l'ascenció. una vegada a dalt, a part de la gran quantita de fum que hi havia, el que més impactava era el soroll que desprenia el volcà. no sabria definir-ho en una paraula, però podríem dir-ho com salvatge.

i aquí podeu veure la parella d'escalador segarrobagencs, dient la típica frase utilitzada en aquests casos: "hem fet el cim!".