les aventures d'en butch a amèrica: junio 2007

...tot principi té fi, tot cap té cua...to lo bo s'acaba!!

Solemne Missatge Oficial de la Clareta

D'aquí un parell de dies volaré direcció la meva estimada terra! Sembla increible! ja ha passat 1 mes i mig i no me n'he adonat! Aquí el temps és irreal!

He estat molt bé, hi han hagut moments de tot; riure, anyorança, benestar, malestar...
He vist coses al·lucinants, imatges inexplicables..! muntanyes, dunes, llacs, volcans, llacs en cràters de volcans... bona gent, mala gent, wc que fan pudor, busos que fan pudor a pixat, còmodes i incòmodes, hostals tirats, hostals amb piscina...

He pujat en avioneta, buggi, cavall, bicicleta, taximoto, taxibici, taxi a seques, busos, busos i més busos, algun tren...fins i tot m'he tirat d'un pont!!

També he passat por, ens han robat, estafat, m'he perdut...

Controls... policia... guerrilla... més policia... gent pobra, molt pobra... gent rica, massa rica... quanta injustícia!

Ha estat una experiència meravellosa, no hi han proutes paraules per explicar-ho...s'ha de veure! s'ha de viure la vida! el món és molt gran! no hi ha límit!

CARPE DiEM!

Solemne Missatge Oficial d'en butch

la veritat és que no sé que dir. semblarà un tòpic, però veig que aquets mesos han passat tan ràpid que quasi no he tingut temps de donar-me'm compte. i seguint amb el que deia la clareta, he dormit en tants llocs tants extranys, he menjat coses que millor no us expliqui, conegut tanta gent espectacular en tots els sentits, com diria l'altre, "tiuuuu, és molt gran!".

a la vegada que ha estat un autèntic luxe i plaer compartir les meves, nostres, aventures durants tot aquest temps. quan anava a internet i llegia els vostres comentaris, de veritat que em saltaven el ulls! per poca cosa que sembli, per estúpid que penseu que és, em feia molta il.lusió! així que per no dir els noms de tots, moltes gràcies a tots!

i res, a partir d'ara crec que tindrè una vida més tranquila, més sedentaria, que toca disfrutar d'un llit, d'una dutxa amb aigua calenta, d'una rentadora, i sobretot, del sofà! fa quasi set mesos que no el disfrutooooooooooooooo, ja toca! espero veure-us A TOTS al dinar que farem el dissabe vinent, NO PUEDEN FALTAR GUEYSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS!

tinc (moltes) ganes de veure-us!!!!!!! i de la paletilla ja no t'explico!!!!!

butch

machu picchu

sense comentaris.

una altra illa del llac titicaca: amantani

buenoooo...jo explicaré la millor illa de totes..! vam passar la nit en aquesta illa...AMANTANÍ, una illa que com la resta d'illes está a uns 4000m! ostia! fer qualsevol cosa era un sofriment...pujavam les escales treient la llengua..!que fort! una sensació rara...realment em faltava aire!..primer pensava que estava podrida...pero a 4000m ho estem tots!

Vam arrivar a Amantaní per l'hora de dinar, i al port ja ens esperaven les famílies que ens acollien a casa seva er dormir i menjar de la manera més tradicional..!

Bueno, ens va tocar anar a viure a casa de la "señora Rosa" que viu a uns 20 minuts caminant del port i a uns 20 minuts caminant de la "plaza del pueblo"...uns 20 minuts interminables cada cop que els feiam...jejejej...ostia com tirava la vella!

Bueno, el rollo de dormir a les illes del Titicaca impresionant, es que el paissatge que es veia no es pot exlicar amb paraules... Vam pujar al "PACHATATA" per veure caure el sol...El Pachatata és un dels temples que hi ha a Amantaní, peró més que el temple eren les vistes que tenen des d'allá!

Es van portar molt be amb nosaltres! i pobra gent, ens van acollir d'alló més be! ara...aquesta gent no menja carn, ni peix ni arrós!...així que el dinarsoparesmorzar d'un bon principi era sopa de kinoa i un parell de patates bullides amb 2 rodantxes de tomáquet...vam comprar 2kg d'arrós per a la familia...l'endemá teniam arrós per esmorzar... Allí em vaig posar malalta...crec que va ser d'aguantar-me de NO anar al "wc" a cagar...i es que no em donava gaire bones vibracions aquell wc...així que la vaig cagar al no anar a cagar...i PAM! diarrea per 4 dies! menos mal que el Jahman portava fortasec...amb les pastis i la "dieta sana" d'arrós i pernil dolc...curada! aqui estem amb el fill de la senyora rosa.

...a part d'aixó...les illes fantástiques!úniques!...s'ha de veure...

la illa flotant de puno

bones de nou brothers and sisters! lo que us intentarem explicar a continuacio, es forca dificil de descriure-ho amb paraules, aixi que per aquesta vegada (tot i que tambe ens podeu acusar de falta de ganes per escriure), deixarem que les fotografies parlin per elles mateixes.

breument, dir-vos que uros es una de les moltes illes que hi han al llac titicaca. el mes curios es que els urencs i urenques, viuen en unes illes que han creat ells mateixos, i d'aqui el nom de illes flotants. el tema es que compacten la terra i per sobre, hi coloquen un munt de troncs de la planta de la totora (aqui els jardineros que diguin la seva, que el nostre coneixement es forca limitat). no cal dir que si al arribar alla ens diuen que aquesta gent estan al segle XVI, doncs ens ho creiem sense dubtar-ho! sembla que avui en dia ja no visqui ningu aixi, pero no es veritat, aquesta gent si que ho poden dir. aqui podeu veure el seu model de construccio ....

anem a les altes fotografies, que n'hi han moltes. la primera d'elles, el capita del vaixell que ens va portar de puna a la illa.

mireu la benvinguda que ens van fer les senyores de la illa de uros .... el que fa el turisme!

a continuacio la clareta, que l'unica intencio que tenia era menjar-se la totora per tal de enfonsar-los la illa a aquesta gent!

i com aquesta gent necessiten de traslladar-se a traves del llac, han desenvolupat el seu propi estil de construccio de barques. aqui el podeu veure, a que son xul.les?

i seguint amb la teoria de la clareta (explicada en el punt anterior de puno), ara la ententeu millor?

i ja per acabar, un parell de fotos mes ... les senyores trencant els grans de blat "a la vieja usanza", i una altra senyora intentant de vendre'ns les seves propies produccions.

i ara si com a ultima fotografia, vegeu com viuen aquesta gent, increible oi?

puno, a 4000m d'altura, i el llac titicaca

tot i que anem una mica retrasats amb el tema del blog, intentarem posar-vos al dia i explicar-vos el que hem vist des de l'ultima informacio d'arequipa. el lloc que us volem ensenyar es puno, al sud de peru i a tres hores de la frontera amb bolivia. la peculiaritat d'aquest poble, puno, es que esta a 4000 metres d'altura sobre el nivell del mar. a la vegada que el poble toca al maravellos llac del titicaca, el llag navegable mes alt del mon.

per comencar a explicar-vos coses d'aquest poble ben fred, millor comencem pel seu actual alcalde, i com no, el seu cartell publicitari de les ultimes el.leccions. d'aquesta manera tots ens podem fer una millor idea del que estem parlant, no?

la seguent senyora, que ben be podria ser la dona de l'alcalde que acabeu de coneixer, ens denota les principals caracteristiques referents a temes de moda de la poblacio autoctona de puno. el mes tipic: el barretet (que no tapa ni d'una cagada d'ocellet), les trenes del seu cabell, i aquestes mega faldilles que fan semblar que totes van ben alimentades (apunt important, segons el criteri de la clareta, aixo es degut a que no porten sostenidor, aixi que els pits els hi arriben al melic).

una altra foto explicativa del punt anterior.

pels que ni coneixeu el llac titicaca, aqui podeu veure una instantania on es veu el poble de puno al darrera, i els barquets amarrats al port.

despres us expliquem la excursio que vam fer als pobles autoctons (o indigenes) de les illes de uros, amantani i taquille (si us plau, no confondre amb tequila, eh guey! no mames, hijo de la chingadaaaaaaaaaaaaaaaaaa!).

foto zapping (capítol 9)

- que bonic és tenir son! (versió 1)

- que bonic és tenir son! (versió 2)

- en un país on podria consider-me alt (ja que el tamany mitjà és força baixet), ficeu-vos quin tros de acera que tenen!

- la policia patrocinada per "inka cola", que més que fer de policia, sembla el director d'orquesta de tots els clàxons de la penya ....

- mireu el color blau de la posta de sol a puno, al llac titicaca, just a quasi 4000m d'altura sobre el nivell del mar

- una foto del llac titicaca, invaït per una massa verda que no vam conseguir de saber el que era

- un lloc força curiós per llegir el diari, o no?

- una senyora amb els vestits típics d'aquesta zona de perú.

unes quantes fotos ben xul.les ...

ara que ja coneixeu arequipa i les seves tres muntanyes (per cert, heu vist el indio dormido o no?), nomès us volem ensenyar algunes de les fotos d'un parc nacional (no recordo el nom) que està entre arequipa i puno (la ciutat al costat mateix del llac titicaca, en la frontera entre perú i bolivia). és que aquesta vegada anàvem en un bus panoràmic, a davant de tot, i teníem molt i molt bona vista.

que disfruteu!

- desprès de tantes hores de bus, la son fa acte de presència, i la mala llet s'apodera de la càmara de fotos per treure instantànies com aquesta.

- fixeu-vos bé amb les pintes de les senyores que van a la fregonetaaaaaaaaa aquesta.

- una senyal de perill: atenció al creuament de llames

- un paisatge increíble

- una carretera interminable

butch & clara

les tres muntanyes de arequipa

feia uns dies que no escribíem, així que tenim unes quantes coses que explicar-vos, anem una mica retrassats! desprès de les meves experiències vomito-voladores per les línies de nasca, vam anar a fer cap a la ciutat d'arequipa, força al sud de perú. el millor que es pot explicar de la ciutat són les muntanyes que el rodegen: el volcà misti (5800m), el volcà chachani (6030m) i el "indio dormido" (poseu una mica d'imaginació eh?). aquí teniu les tres muntanyes:

el misti

el chachani

el indio dormido ... el podeu veure? està just a sobre la escala!

d'arequipa no us podem explicar gran cosa més, com us podeu imaginar la expedició segarro-urgellenca, aprofitant la gran forma física en la que estem, doncs vam coronar els tres pics. és lo bo que té estar tant en forma !!!! així que a part de les ascencions (de les quals no us podem ensenyar imatges), us passem unes quantes fotos del que al nostre criteri, va ser lo millor d'arequipa: la terrassa al pis de dalt de l'hotel on estàvem! que guapa la terrassa, increíble!

la terrasseta ...