ja estic a caracas!

això si que és vida! després de tres mesos i mig dormint en hostals i albergs, no sabeu lo bé que senta al cos està a l'hotel hilton, un cinc estrelles!!!!!! la habitació té com a 40m quadrats, una terrassa gran, i un llit on podríem dormir quatre persones sense tocar-nos (si aquest fos el cas!). com s'adapta el cos a los coses bones!!!!

com deia al títol, ja estic a la capital de caracas, capital de venezuela. i el millor és que per fi m'he pogut trobar amb la meva estimada germaneta anna!!!! quina il.lusió de veure'la després de tant de temps. la pena és que l'altra germaneta, la laia, no pugui estar per aquí .... laia, et trobem a faltar!!! de totes maneres molta sort en les proves per a la orquestra de granada, ja ens informaràs que tal van les coses.

caracas és una ciutat gran on pel que diu la gent, hi ha força problemes de seguretat (tot i què de moment no tinc aquesta sensació, tot i què seguirem amb els ulls ben oberts). el que si puc dir és que la gent és molt amable, i les noies .... uhhhh, com ho diria per no ferir la sensibilitat de ningú ...... IMPRESSIONANT! mare, si faig un fitxatge d'alguna d'aquestes venezolanes, potser si que em quedo a viure a aquí, jeee!

ahir vaig provar de trucar-vos a uns quants de vosaltres ... al final vaig poder parlar una estona amb la estimada clareta, que b´we m'ho vaig passar!!!! m'alegro molt de parlar amb els amcis, clar! el què està resultant una missió impossible és parlar amb mr. jose sam .... jahman, que t'amagues o què? espero que la rehabilitació vagi bé.

per cert, a mr. pitoniso jp, ara mateix estic escoltant el barça per la ràdio .... grandeeeeeee, estem guanyant per 0-2, ohhhhhhhhhh! si seguim així, que tremoli liverpool que els hi farem un "set"! a veure si ens canvia la sort i podem tornar a ensenyar que som els millors, ànims culers!

felicitats toshi !!!!

tot i fer un dia tard, si us plau, felicitem tots a la meva gran amiga la senyoreta silvia prieto oliva, que ahir va celebrar la bonica edat de 32 anys!!!!

SILVIA, PER

MOLTS ANYS !!!!

agenda d'aniversaris del mes de març

tenint el compte els nou mesos d'embaràs, i veient com ve de carregada l'agenda d'aniversaris del mes de març, dedueixo que el mes de juny és un dels més productius que es recorden! (sense parlar d'intents, només d'efectivitat). així que a part de felicitar als respectius pares, us passo la llista completa dels "gueys" que hem de felicitar aquest en els propers dies.

dia 4

sergi "jardinero" sam

dia 7

joan pau "lo hashondo pitoniso" jp

dia 9

laia "ms. xel.lo" puig

jordi enric, el meu cosinet de lleida

dia 10

lo fitó

dia 19

jose "empresario" sam

sheila, la meva cosineta de cervera

(i germana del gran raggattanguero joan puig)

els casos més "greus" (per dir-ho d'alguna manera inofensiva) és per els dos grans terratinents empresaris de les comarques de l'urgell: mr. jose sam i mr. sergi sam. i perquè? doncs perquè els jahmans celebraran la espectable xifra de 30 anysssssssss! grandeeeeeeee!

mr. joan pau "lo hashondo pitoniso" els segueix de ben a prop a la classificació, només està a un punt per sota (i encara en posicions de champions) amb la també respectable xifra de 29 anyets .... ja veieu, encara canalla!

mr lo fitó no el tinc classificat així que no puc assegurar la xifra que inagurarà, tot i què es situa per darrera (segurament en posicions que donen accès a uefa). en les mateixes condicions està ma germaneta laia "ms. xel.lo" puig, que tot i juntament amb l'atra germaneta anna, sempre seran "les nenes".

així què per acabar el resum d'efemèrides d'avui, acabarem amb la classificació global, on una vegada més, un servidor està encapçalant la llista de "gueys" amb més anys. que el mes vinent arriba als 31 !!!!!

anims culers!!!!!

mentre estaveu disfrutant de l'espectacle al camp nou, jo estava volant de mexic a cancun. aixi que per sort o per desgracia, nomes he vist el resultat. quina putada culers! pero anims que aixo ho remontem segur, no en tinc el mes minim dubte. ahhhhhhhhhhhh, i segur que si el barca arriba a la final d'atenes, acabo el meu viatge abans i tots cap alla. forca barca i tot lo altre tambe. ciao, butch.

tancant un primer cercle ....

ara fa mes de tres mesos que aterrava a l'aeroport de cancun per comencar aquesta aventura, i dema al mati marxo cap alla per acabar de tancar el cercle abans de comencar la segona part del viatge: sudamerica.

ara estic amb en peta i la judit a la ciutat de mexic. vaig arribar ahir i ja vam celebrar l'aniversari d'en peta (rectifico que no era el dia 11 com vaig dir, sino el 20). vam anar a sopar be i despres unes quantes cerveses a la terrassa de l'hostel on estem. aixi que a partir d'ara si que li podeu dir "viejoooooooooooooooooooooooo" (per cert jose sam, com va la teva mentalitzacio? que estem a prop ehhhhhhhhhhhhh!).

potser sembla una tonteria vist no per la meva optica, pero el fet de comencar aquest segon temps del viatge, resulta ser especial. dels primers dies amb mr. grande teti!!!!! l'altre dia mirava totes les fotos del viatges i em descollonava amb en teti, quines fotos!!! quin riure brother! des del ganivet que li va caure al cap del senyor, a mr. mauricio al restaurant!!! brother, ens veiem a brasil?

otra cosa mariposa, ahir vaig veure la pel.licula del meu "amic" alejandro gonzalez iñarrurtu, "babel", i la veritat es que em va agradar pero em continuo quedant amb "amores perros". una altra de cinema, si us plau, es un missatge urgent e important, la pel.licula de "el perfume" es infumable, i mes si t'has llegit el llibre.

amb la critica cinematografica m'acomiado avui. vaig a fer quatre compres que despres preparare el sopar pel peta i "su txurri". a partir de dema, deixo que "la envidia os correa" de mi perque marxo a unes platges impressionants. sento molt haver ferit la sensibilitat de ningu.

bona nit brothers, bona nit gueysssssssssssssssss!!!!

"mexico lindo, y raroooooooo"

atenció, entrem la porta de la catedral, i estan tots resant. però curiosa senyal per evitar els molestos sorolls del telèfon mòbil, i així s'eviten el problema que algun il.luminat pregunti pel número de telèfon del senyor.

per altra banda surts al carrer, i trobes pintades que un no sap fins a quin punt no és una manera de descollonar-se de la gent. però tot i això, jo sempre tinc la c..... (càmera malpensat!) a punt.

i per acabar aquesta petita col.lecció, un que m'ha fet molta gràcia. és un cartell que es troba a la entrada de la porta del garatge del propietari. tot i ser una declaraclió d'intencions clara, no té desperdici. visca el respecte!

entrevista al sr. butch, en el dia del seu tercer mes de viatge

entrevistador: molt bon dia sr. butch. com es troba després de celebrar els seus primers tres mesos de viatge?

sr. butch: doncs molt content i molt a gust. com diuen els tòpics, el temps passa volant quan un s'ho passa bé, a vostè no li passa?

entrevistador: pot fer-nos una breu descripció del recorregut que ja ha fet, i dels seus plans inmediats (per si hi ha algun despistat que fa temps que no sap de vostè, sap)?

sr. butch: en primer lloc li demano em parlis de tu, d'acord? doncs en aquests tres mesos he recorregut mèxic, guatemala, honduras, nicaragua, el salvador, guatemala i per acabar de nou a mèxic. si li puc donar la exclusiva que el proper dia 21/2 volarè fins a cancún, per relaxar-me uns dies a la platja i renovar energies per començar la segona part del viatge: sudamèrica. així que el proper dia 26/2 em trobarè amb la petita de la saga puig torné a caracas.

entrevistador: estem realment impressionats pel seu viatge. i encara té energies per recòrrer tants països? que té intenció de veure a terres sudamericanes?

sr. butch: doncs tot i què a vegades cansa de fer-se la motxila de nou, de moment tinc ganes d'estar un temps més. un viatge així no es fa cada dia, així que necessitarè una mica més de temps per tancar aquest cercle. així que la intenció és de visitar venezuela, equador, perú, qui sap bolivia, i tornar des de salvador de bahía, al brasil. així que donarè una altra primícia, i és dir a la colla que ho sento molt, que no us podeu imaginar com ho sento, però no podrè venir a amsterdam. la part trista és que us trobarè molt a faltar, i aquells dies costaran, però ara la bona part de les coses, que quedi aquí escrit que el viatge a amsterdam el farem en algun altre moment. tracte fet (clareta? jp?). ho sento molttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttt !!!!!

entrevistador: des del nostre medi li donem, perdó, et donem les gràcies per tantes exclusives. hi ha algun tema que vulguis parlar per acabar la entrevista?

sr. butch: doncs si, gràcies, dues coses. en primer lloc que en mr. peta, si si, aquell fiestero que està sempre a última fila a les raggatangues, s'ha fet gran, millor dit, s'ha fet persona, s'ha fet homeeeeeeeeeeeeeeeee! així que mentre deu estar menjant tacos amb la seva txurri (per cert, molt bon fitxatge, en dóno fé), el passat dia 11 de febrer va fer 30 anysssssssssssssssss!!! així que si us plau, feu passar missatges pel mòbil per felicitar-lo! i com a mostra evident que en peta s'ha fet gran, és el fet que ja té el seu propi blog. aixó que a partir d'ara, els lectors d'aquesta humil publicació, tindreu feina doble: www.joan-judit.blogspot.com.

i per acabar, un tema que estic realment preocupat. i és que després de quasi tres mesos tenint a la meva mare desperta les 24h i pendent del meu blog per ser la primera a constestar, ara ha deixat de fer-ho! mare, que si no ets la primera que colaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!! ayyyyy, que poc em recordeu, jeeeeeeeeeeeeeeee! abans sempre em quedava el cònsol que almenys algú s'ho llegia (el blog), però ara la meva moral està per terra. mareeeeeeeeeeee, et necessitem a peu del canó. així que des d'aquí, si us plau, una forta ovació a la crack de la família, la mare teresa! bravoooooooooooooooooooooo!

entrevistador: amb aquesta explosió d'alegria, acabarem la entrevista que jo l'entrevistador, david puig, ha realitzat aquesta trobada amb mr. butch. guadalajara, mèxic, 16 / febrer / 2007

els càctus del desert

els amants dels càctus esteu de sort, ja què podreu veure unes quantes fotos amb les diferents varietats que en vaig veure al desert. i del que podeu estar més contents és de no tenir punxades per tot el cos, perquè encara avui quatre dies després del desert, encara tinc punxes per les mans i els braços. companys, en aquesta vida no es pot tenir tot!

i fixeu-vos en una foto ben curiosa. si us fixeu en la forma del núvol en mig dels dos arbres, a quina forma us recorda? (donarè la meva opinió als comentaris)

el desert mexicà a real de 14

ja sé que portava uns quants dies sense escriure, però la veritat tenia un bon motiu. he estat uns quants dies a la part del desert pròxima al poble de real de 14. i com us podeu imaginar, al desert ni internet, ni telèfons ni cap medi de comunicació. aquí us passo la primera foto del poble:



una vegada a real de 14 , vaig conèixer uns italians i entre tots ens vam llogar un monovolum chrysler voyager, i a donar tombs per aquests mons de deu. aquest és un petit poble al mig del no res i on només pot arribar-hi amb 4x4. fa un munt d'anys havia estat famós per tenir unes mines de tot tipus de minerals, però una vegada es van acabar els minerals, aixó s'ha quedat penjat de la mà de déu.

aquests nois italians coneixien un altre italià que porta més de trenta anys vivint allà, així que ell ens va fer de guía per visitar les zones indígenes on viuen el poblat huichol. aquesta gent viuen al mateix segle que nosaltres, però vaja, podrien perfectament viure al segle XVI, per posar un exemple.

aquí les temperatures són extremes, molta calor durant el dia i un fred espectacular durant la nit. i com som gent aventutera, vam anar a passar una nit al desert, al costat de 30 milions de tipus de càctus diferents i amb el coyote bramant per allà al costat. de veritat que impressiona una mica passar la nit allà. una senyora d'un poblet a prop ens va portar el sopar i sota un arbre i amb el foc a terra, vam passar la nit.


una de les coses més espectaculars que he pogut veure fins ara ha estat la posta de sol (els habituals al meu blog ja sabeu que en tinc debilitat). no crec que les fotos que us posarè ho puguin explicar completament, però almenys us fareu una idea.

i una altra, si cap, més espectacular encara:

ara ja estic de cami cap a la ciutat de guadalajara, la tercera més gran del país i situada al oest de mèxic. vaig conèixer una gent de madrid que estudia allà, així que els hio farè una visita. i si les coses van com han d'anar, el 24 de febrer intentarè volar cap a venezuela per a trobar-me amb la meva estima germaneta petita anna. cuideu-vos molt tots familia!

anys i anys, per molts anys!

si algu de vosaltres veu a la persona que surt a la fotografia, si us plau, pareu-la pel carrer i crideu-li ben prop de la seva orella el seguent:

Anys i anys, per molts anys!

A la una per molts anys!

Anys i anys, per molts anys!

A les dues per molts anys!

Anys i anys, per molts anys!

A les tres per molts anys!

que la nostra estimadissima clara clareta, avui dia 7 de febrer, compleix la respectable xifra de 24 anys! aixi que des de mexic, desitjar-te que tinguis un molt felic aniversari i recordar-te que quan torni, tenim la festa pendent.

M O L T I S S I M E S

F E L I C I T A T S