oaxaca, la ciutat de les reivindicacions
aquesta m'agrada especialment, suposo que per el text, pero la trobo molt especial:
i per acabar be, acabarem amb una gran cita del mestre gandhi.
una de les altres marevelles d'oaxaca, a part del nom que es molt guapo, es la quantitat de colors que veus caminant pel carrer: un edifici vermell i taronja, seguit de blau i blanc .... val mes una imatge que mil paraules.
i per acabar, una imatge que es repeteix una i una altra vegada: aqui hi han milers de vw escarabats!!!
que pasó bueys !!! perdeu el retard però és que estic en un lloc d'aquells que passen les hores, i els dies, i no t'enteres de res. per situar-vos una mica, estic al poble de mazunte, a la costa del pacífic de l'estat de oaxaca (on hi havia el problema amb els professors que estaven manifestant-se). el lloc és molt especial, un poblet petit i tranquil on la gent es caracteritza per no tenir cap tipus de pressa. són especialment calmats ..... paciècnia!
de moment un passo una foto de la posta de sol d'ahir a mazunte, de fet és un espectacle diari. la gent es reuneix en un petit turó per veure com cau el sol i tota la tonalitat de colors que ofereix el cel. en sèrio que és especial, molt espectacular.
aquí també podeu veure la palapa on estic dormint. és una habitació petita, però amb una finestra a l'aire lliure directe al mar impressionant. si mireu la foto, just davant de la palmera, és on estic dormint. sento provocar tanta enveja, però el lloc és ben especial!i just aquí teniu una fotografia tirada des de dins de l'habitació. ohhhhhhhhhhhhh! la veritat és que ahir hi havia mala mar, i costava de dormir amb el só de les onades. aquí estem al pacífic, i les onades no són com les del meditarri, res a veure! a estones, mentre estic a l'habotació, tinc la sensació que una onada d'aquestes vindrà com un tsunami (esperem que de moment no!).
res més wuapissims, dir-vos que no tot són flors i violes per aquí, ja que els mosquits s'estan pegant un festival d'alló més espectacular. els dos primers dies m'han simplement ametrallat, però per sort ara ja no em piquen tant ... que duri la sort! us trobo a faltar molt! fins aviat familia!

